Esperó de Montanissell a la Serra de Sant Joan

L‘Esperó de Montanissell és una proposta de tall clàssic a la sempre recollida Serra de Sant Joan. Amb el segell Joan Jover, ens trobem un itinerari mínimament equipat que ressegueix al peu de la lletra l’evident esperó que s’albira des de Montanissell. Amb un primer llarg clarament més exigent, la via no deixa de sorprendre’ns  fins al final, amb trams de gran bellesa esquitxats per alguna herba aquí i allà.

Aproximació:

Sortim d’Organyà direcció Montanissell. Tot just entrant al nucli prenem la primera pista a mà dreta. La seguim fins arribar a un revolt on deixem el vehicle. Continuem a peu per un corriol evident que de seguida es desdibuixa sempre seguint més o menys arran de la paret fins localitzar el peu de via (pont de roca visible).

L1(6a+)

La via comença amb un pas enèrgic per enfilar-se a la paret. Aquest primer llarg és mantingut, amb una una part més potent sobre un curt diedre lleugerament extraplomat i protegit amb un parell de claus. La segona meitat del llarg es troba ben fissurada i  permet una auto-protecció correcte. Tenim un darrer pas delicat a la part superior on haurem de controlar endemés algun bloc.  La reunió la fem aprofitant unes alzines. 50 metres, 4 claus i 3 ponts de roca.

L2(IV+)

Continuem per un curt diedre i després al gust per una placa fissurada. Hem d’anar a buscar la part dreta del sostre on trobarem un espit per muntar la reunió; aquesta s’ha de reforçar (fissura i pont de roca). 30 metres, 2 ponts de roca.

L3(V+)

Esquivem el sostre per la dreta per tornar després a l’esquerra i quedar sobre la reunió. Continuem per una mena de diedre poc definit i una mica brut fins la feixa on muntarem reunió en un arbre. Hem de parar especial atenció al xapatge de les cordes al sortir de la reunió donat que el fregament pot ser molt important. 50 metres, 2 espits.

L4(V+)

Al darrer llarg escalem una placa un xic exposada fins situar-nos sota un sostre que ens barra el pas i ens fa marxar cap a l’esquerra, on haurem de fer un pas atlètic per passar a l’altra banda. Només ens restarà arribar al cim per terreny inclinat. 50 metres, un espit i un pont de roca.

Descens:

Marxem en direcció est i anem perdent alçada per la part posterior del cingle fins arribar a la pista i on hem estacionat el vehicle.

El que més m’ha agradat:

• Proposta d’aventura, austerament equipada.
• Primer llarg mantingut.
• Passos variats, tot i la seva modesta llargària no es fa curta.

El que no m’ha agradat tant:

• En algun punt haurem de parar compte amb la roca.